Tractaments
|
Pavonat
|
El pavonat és un tractament tèrmic molt utilitzat per reduir els efectes de la corrosió o com a element decoratiu, ja que deixa la superfície de l’acer en un color negre brillant. Consisteix a aplicar una oxidació protectora per evitar la corrosió. És un procés senzill que no suposa riscos per a la peça i és aplicable a gairebé tots els tipus d’acer, excepte els inoxidables o acers com el F-521 / 1.2379 / K-110. |
|
Fosfatat de metalls
|
El fosfatat és un altre dels nostres processos de recobriment d’acer, encara que a diferència del pavonat, aquest sí que aplica una petita capa superficial d’unes micres. La funció d’aquest recobriment és la d’aconseguir un acabat rugós per poder pintar sobre de l’material, però també pot actuar d’antioxidant si, després del bany, se li afegeix greix protectora. El recobriment fosfatat té diversos usos. El principal és la prevenció de la corrosió, però aquesta tècnica també és utilitzada per millorar el greixatge en processos posteriors, o, com hem comentat abans, com a base per a pintats posteriors. El fosfatat també és aplicat per recobrir altres metalls com l’alumini, l’estany, el cadmi o el zinc.El procés del fosfatat o fosfatitzat de metalls consisteix en una solució d’àcid fosfòric i sals de fosfat que poden ser aplicades per immersió o per aspersió i que alteren químicament la superfície de l’metall formant una pel·lícula de fosfat no soluble. |
|
Decapat de metalls
|
El decapat de metalls és el procés que s’encarrega d’eliminar les impureses o acabats superficials que pugui tenir la peça, com taques, oxids o altres impureses per poder netejar abans d’aplicar-los un altre tractament com, per exemple, el zincat, el fosfatat o el pavonat. Això és útil quan volem donar-li un altre recobriment diferent al material o, pel que sigui, hem hagut de repassar-després de recobrir i volem tornar-lo a recobrir sencer. El procés del decapatge consisteix a aplicar químics, com àcids, per eliminar la capa d’òxid aplicada en altres processos i restablir el seu estat original. |
|
Tremp i Reveniment
|
Definim el tractament de Tremp com l’operació mitjançant la qual s’aconsegueix escalfar un acer a temperatures entre els 750ºC i els 1300ºC, per a posteriorment refredar-de forma controlada. Així doncs, segons el tipus de material, el temps que s’ha estat escalfant i la forma en què s’ha fet es pot aconseguir una varietat immensa de dureses. És important recalcar també que després de realitzar el tractament de tremp es realitza un tractament de revingut a una temperatura entre 200ºC i 300ºC per aconseguir reduir la fragilitat de les peces. Normalment, aquest tipus de tractament et permet tractar gairebé qualsevol acer que estigui destinat a l’ús industrial: acers d’eines, acer inoxidable, acers per treball en calent o acers per a rodaments. Qualsevol d’aquests acers pot ser tractat.Finalment, és important afegir que els tractaments de tremp i revingut ajuden a millorar unes propietats molt concretes dels acers: Alta resistència a l’desgast duresa excel·lent ductilitat millorada Resistència a tracció Alguns dels materials per temperar i revenir són el F-125, el F-114, el F-522, el F-521, el F-131, el 1.2344, el 1.2379, el 1.2842, el K110 i el K720, entre altres. |
|
Cimentació
|
La cimentació és un procés de tractament termoquímic austenític que s’aplica a les peces d’acer, fins i tot aquelles que són pràcticament ferro. Durant aquest procés s’enriqueix la capa exterior amb Carboni o amb Carboni i Nitrogen per millorar les seves propietats. L’objectiu del tractament tèrmic de la cimentació és endurir la superfície d’una peça aportant-li una alta duresa, però sense arribar a modificar la composició de l’nucli, creant així una peça tenaç i resistent a la fatiga i al desgast provocat per la feina de frec. És un dels processos que més s’utilitza per pinyons, lleves, politges, casquets … Són peces que treballaran en fred i amb força fricció, de manera que a l’haver-los aportat una capa (de fins a 1,4 mm.) De duresa, evitarem el seu desgast. A més, també cal destacar que els materials adequats per a la cimentació són els acers aliats i no aliats amb un baix contingut en carboni, com el ST-52, F-154, F-155 |
|
Nitruració
|
Amb la nitruració es modifica la composició de la capa superficial incorporant nitrogen, elevant així la duresa superficial (700-1200 HV) així com la seva resistència al desgast i a la corrosió. La duresa s’aconsegueix gràcies a la formació de nitrurs amb els elements d’aliatge de l’acer, principalment Cr, Mo, etc. Els gruixos de la capa nitrurada varien generalment entre 0,20 i 0,70mm; la penetració del tractament és molt lenta, de l’ordre d’un mil·límetre de gruix per cada 100 hores de durada, encara que després d’això la peça no necessita de tremp Hi ha diferents procediments per dur a terme la nitruració: La nitruració en forn: s’introdueix la peça en un forn en el qual es fa circular amoníac (NH 3), i s’escalfa a uns 500º de manera que l’amoníac es descompon en nitrogen i hidrogen. El nitrogen, a l’entrar en contacte amb la superfície de la peça forma un recobriment de nitrur de ferro. La nitruració iònica: en aquest cas, la descomposició en molècules de l’amoníac s’aconsegueix mitjançant l’aplicació d’un camp elèctric. La nitruració líquida o en bany de sals: es realitza introduint la peça en un bany de sals disoltes de sodi i potassi. |
|
Zincat
|
Zincat (galvanitzat electrolític o electrozincat): És un procés de deposició electrolítica en banys (UNE EN ISO 2081 o 10152), semblant a l’cromat o courejat. La capa de zinc és molt més fina (5-20 micres), de manera que se sol realitzar posteriorment un procés de passivació (tractament que incrementa la protecció). Així i tot, la durada és molt menor i en principi llevat que es recorri a passivats cars, només és adequat per a interiors. Com avantatges, les peces són més suaus i uniformes augmentant el seu valor estètic, i es poden passivar, lacar o pintar. |
|
Galvanitzat
|
Galvanitzat (galvanitzat en calent, galvanitzat per immersió o galvanitzat a el foc): Es basa en la immersió de les peces d’acer en zinc fos, a una temperatura aproximada de 450°C; depenent de la tècnica utilitzada s’obtenen recobriments baixos (7-42 micres) mitjançant el galvanitzat “en continu o sendzimir” (UNE EN ISO 10346) o d’alta durada (45-200 micres) mitjançant el “galvanitzat general” (UNE EN ISO 1461). S’empra principalment en exterior i en ambients humits o corrosius. Aquest tipus de recobriment té una adherència extraordinària atès que el zinc s’alea metal·lurgicament amb l’acer generant una sèrie de capes molt resistents als cops i de gran duresa. Per tant, el seu valor principal rau en l’extraordinària protecció enfront de la corrosió i en la seva fortalesa mecànica tant a cops com a l’abrasió causa del seu fort adherència a l’substrat. A més, les peces poden pintar-se (pintura liquida o en pols) un cop galvanitzades a fi de modificar l’estètica del producte o augmentar encara més la seva durabilitat. |
|
Cromat
|
Els principals tipus de cromat són: Cromat decoratiu, en aquest procés es dipositen capes fines de crom sobre la superfície per millorar l’aspecte de peces com ara eines manuals, poms, tiradors, accessoris de bany i peces d’automoció. Aquest tipus de cromat crea un acabat final blanc blavós i redueix l’oxidació. Crom dur, procés en el qual es diposita una capa de crom gruixuda que proporciona resistència a la corrosió i als el desgast. S’utilitza per a components industrials que han de suportar grans esforços de fregament, d’impacte o altes temperatures, com ara seients de vàlvules, coixinets, cigonyals, eixos de pistons, etc. També s’utilitza perquè un element desgastat recuperi les seves dimensions. Cromat de conversió, tractament superficial que proporciona resistència a la corrosió. Aquesta protecció s’aconsegueix per mitjà d’una fina capa que interactua amb el metall base. Aquest tipus de processos poden utilitzar crom trivalent o crom hexavalent. L’ús d’un o altre dependrà de les característiques quant a aspecte, duresa i resistència a la corrosió que es pretén aportar a l’material un cop realitzat el tractament superficial |
